Ja fa un temps que els òrgans governamentals espanyols estàn debatint una ampliació de la LLei de l'Avortament quin avantprojecte, des del dia 18 de Juny contempla més supòsits.
Per part de la Conferència Episcopal Espanyola, els atacs a aquesta llei són constants, i cada vegada més durs, en una claríssima ingerència (Sort que no tenen capacitat de decissió) amb la política. Tan és aisí que el mateix dia 18 de Juny, el President de la Conferència Episcopal qualificava l'avortament de "crim", tot instant els parlamentaris a no recolzar la reforma que ara es pretén posar en pràctica. A més, el President de la C. E. argumentava que "és un pecat contra el Cinquè Manament", i amenaçava els qui l aprovin i la practiquin amb l'excomunicació.
El passat dia 14 de Juny saltava a la premsa una d'aquélles notícies que, al llegir-les, deixen la pell de gallina. El rector d'una parròqia de Teià, al Maresme, negava la Primera Comunió a una nena, afectada de Síndrome de Down, tot argumentant l'excusa de que la nena "és un àngel, i no està en pecat", un fet que va causar la lògica ingdignació de la mare.
Essent com és la Conferència Episcopal un oirganisme "regulador" del servei religiós, no sé si s'han assabentat de l'actitud negativa del mossèn qui, segurament, també va "pecar", negant el Sagramen ta la pobra nena.
I la Inquisició?. Certament, ells també mataven (El Cinquè Manament, ho prohibeix). I, per més manca d'ètica, encara no ha sortit ningú dins l'estament religiós que ho hagi condemnat.
divendres, 26 de juny del 2009
divendres, 19 de juny del 2009
TANTS DINERS PER TANT POC
Quan els avui coneguts com a esports de masses van ser inventats o creats, hom no pensava que aquests acabéssin esdevenint negocis o, si més no, formes de moure diners en quantitats exorbitants. Més al contrari, els qui els van crear, segurament que van pensar que havien creat una novedosa forma de fer exercici físic, i res més.
Però, tal i com diu una veu en off al principi d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passat segle XX; "Si bé en un principi els jugadors cobraven als tormells, ara, també ho fan als mostradors dels bancs".
I és que, per xutar o perseguir una pilota, posar-se sota tres pals i impedir que aquesta passi, o encistellar-la, com és el cas del bàsquet, aquests esportistes cobren quantitats que són de vertígen.
Més de vertígern és el que sabiem a mitjans de Juny; que un club de primera divisió espanyola s'ha gastat la gens menyspreable suma de 170 milions d'euros en dos jugadors que, anem a saber quin rfendiment donaran durant la propera Lliga...
El més dolent del cas és que aquestes despeses excèntriques i gairebé insultants, són vistes amb bons ulls pels organismes reguladors de l'"esport-rei", el president d'una de les quals; la FIFA, aprovava el dia 13 de Juny tal obscenitat davant les càmeres de TV3.
Havent-hi com hi ha organismes reguladors dels esports, quals són les federacions, potser seria necessari que aquestes, fent ús del seu caràcter regulador, tinguéssin a bé fer un toc d'arenció a tant ostentoses pretensions d'algúns presidents de clubs. O és que les federacions també tenen quelcom a recaptar d'aquest pastís?.
Però, tal i com diu una veu en off al principi d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passat segle XX; "Si bé en un principi els jugadors cobraven als tormells, ara, també ho fan als mostradors dels bancs".
I és que, per xutar o perseguir una pilota, posar-se sota tres pals i impedir que aquesta passi, o encistellar-la, com és el cas del bàsquet, aquests esportistes cobren quantitats que són de vertígen.
Més de vertígern és el que sabiem a mitjans de Juny; que un club de primera divisió espanyola s'ha gastat la gens menyspreable suma de 170 milions d'euros en dos jugadors que, anem a saber quin rfendiment donaran durant la propera Lliga...
El més dolent del cas és que aquestes despeses excèntriques i gairebé insultants, són vistes amb bons ulls pels organismes reguladors de l'"esport-rei", el president d'una de les quals; la FIFA, aprovava el dia 13 de Juny tal obscenitat davant les càmeres de TV3.
Havent-hi com hi ha organismes reguladors dels esports, quals són les federacions, potser seria necessari que aquestes, fent ús del seu caràcter regulador, tinguéssin a bé fer un toc d'arenció a tant ostentoses pretensions d'algúns presidents de clubs. O és que les federacions també tenen quelcom a recaptar d'aquest pastís?.
dijous, 11 de juny del 2009
DICTADURA CIBERNÈTICA
Vivim en l'Era Digital, envoltats de noves tecnologies que són bones per a moltes coses, però també es poden fer tornar en contra dels pobles, en el cas que aquestes caiguin en mans pernicioses i àvides de perpetuar-se indefinidament en el poder.
Això és el que passara, a partir del dia 1 de Juliol a la Xina on, segons una notícia que podiem llegir el passat 8 de Juny, tots els ordinadors que es venguin a partir del primer de Juliol hauran de dur de sèrie un programari, imposat per la dictadura comunista del país, que barrara el pas a pàgines "dolentes" pel poble.
La notícia, en la que es llegeix que aquestes pàgines "dolentes" que estaran en una base de dades, seran les pornogràfiques, cal llegir-la entre línies, doncs de l'Executiu d'aquell país es pot esperar gairebé de tot i, segurament que a la base de dades, no hi haurà únicament pàgines pornogràfiques que, d'altra banda, es poden bloquejar amb l'ajut d'un bon antivirus amb control patern, si no que, per minvar una mica més les ja migradses llibertats del poble xinès, n'incloura moltes d'exteriors al país que, de ben segur que no contindran res de pornografia.
I és que en nom "del poble", els qui governen aquell país fan autèntiques barbaritats, per tal de tallar les ales, precisament a un poble que, un dia, ja va demostrar-los que ja n'està més que fart de la situació.
Això és el que passara, a partir del dia 1 de Juliol a la Xina on, segons una notícia que podiem llegir el passat 8 de Juny, tots els ordinadors que es venguin a partir del primer de Juliol hauran de dur de sèrie un programari, imposat per la dictadura comunista del país, que barrara el pas a pàgines "dolentes" pel poble.
La notícia, en la que es llegeix que aquestes pàgines "dolentes" que estaran en una base de dades, seran les pornogràfiques, cal llegir-la entre línies, doncs de l'Executiu d'aquell país es pot esperar gairebé de tot i, segurament que a la base de dades, no hi haurà únicament pàgines pornogràfiques que, d'altra banda, es poden bloquejar amb l'ajut d'un bon antivirus amb control patern, si no que, per minvar una mica més les ja migradses llibertats del poble xinès, n'incloura moltes d'exteriors al país que, de ben segur que no contindran res de pornografia.
I és que en nom "del poble", els qui governen aquell país fan autèntiques barbaritats, per tal de tallar les ales, precisament a un poble que, un dia, ja va demostrar-los que ja n'està més que fart de la situació.
divendres, 5 de juny del 2009
SPAM PROPAGANDÍSTIC ELECTORAL
La propaganda dels partits en les campanyes electorals ha anat canviant de format, en aquests ja trenta llargs anys de democràcia que hem viscut.
I és que, si en els primers anys eren els cartells i altaveus penjats de furgonetes els qui ens portaven la propaganda electoral, a banda de la que es remetia a casa per correu, la Xarxa ha canviat molt el modus operandi dels partits polítis i els candidats. I, qui sap si, en un futur, també usaran el "Twitter".
Actualment, els candidats disposen de blocs a les pàgines dels seus respectius partits polítics, on els electors poden adreçar-se a ells mitjant intercanvi de missatges i comentaris.
Darrerament, però, hi ha un partit que, a més de tenir la seva pàginas web oberta a la Xarxa, utilitza la tècnica de la "pàgina no-cridada", una forma de fer que han copiat de bancs, asseguradores i financeres, quines pàgines "spam" s'obren en clicar altres llocs web.
No sé si en aquesta campanya, el partit en qüestió ha fet el mateix que va fer en altres, doncs no he tingut la oportunitat d'escoltar-ho. Però, com a dada curiosa, si més no, cal recordar que, molt abans d'una anterior campanya, no sé si per comicis locals, autonòmics o legislatius, el partit en qüestió va començar a demanar el vot, mitjançant una xarxa d'emissores de ràdio de caràcter privat, dos mesos abans que s'obrís la campanya. Va ser, certament, una mena d'"spam" radiofònic dut a terme en precampanya.
I és que, si en els primers anys eren els cartells i altaveus penjats de furgonetes els qui ens portaven la propaganda electoral, a banda de la que es remetia a casa per correu, la Xarxa ha canviat molt el modus operandi dels partits polítis i els candidats. I, qui sap si, en un futur, també usaran el "Twitter".
Actualment, els candidats disposen de blocs a les pàgines dels seus respectius partits polítics, on els electors poden adreçar-se a ells mitjant intercanvi de missatges i comentaris.
Darrerament, però, hi ha un partit que, a més de tenir la seva pàginas web oberta a la Xarxa, utilitza la tècnica de la "pàgina no-cridada", una forma de fer que han copiat de bancs, asseguradores i financeres, quines pàgines "spam" s'obren en clicar altres llocs web.
No sé si en aquesta campanya, el partit en qüestió ha fet el mateix que va fer en altres, doncs no he tingut la oportunitat d'escoltar-ho. Però, com a dada curiosa, si més no, cal recordar que, molt abans d'una anterior campanya, no sé si per comicis locals, autonòmics o legislatius, el partit en qüestió va començar a demanar el vot, mitjançant una xarxa d'emissores de ràdio de caràcter privat, dos mesos abans que s'obrís la campanya. Va ser, certament, una mena d'"spam" radiofònic dut a terme en precampanya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)